lunes, 25 de junio de 2007

El procés galopant del canvi

Sempre vaig dir que abans de morir vere la naturalesa canviada, que vere grans esdeveniments socials, que vere abaixar-se les verguenzas de l'home cap a llocs insospitats, que el rancor, que l'odi acabaran per imposar-se a la dignitat, que els bons mètodes deixaren de ser/existir i només primaren les obscenes voluntats d'aquells que posseïsquen el poder, que manipulen el poder, vere com el ramat seguirà al bon/al mal pastor (segons la sort que tinguem), ramat que només voldrà que li donen bons pastos, que li donen facilitats per a comprar-se el cotxe nou, la casa, o els menys afortunats el pc digital, no important-li que amb el pas del temps siguen (els que conformen el ramat) carn d'escorxador i és que com dic en l'enunciat, el procés del canvi galopa sense parar, galopa sense importar-li tot el que es deixa en el camí.
En estes últimes eleccions municipals he vist, he palpat fins on arriba la degradació de l'home, del mal concebut en el ser humà, he vist renàixer de les mateixes pedres, de les mateixes llambordes, enveges, misèries, tot allò que ol malament, tot allò que podrix la convivència, la possible convivència dels castellonencs i això no m'agrada, ni pel present, ni pel futur, si la democràcia ha resultat el lloc de fuga d'odis vells, mal concebem el sistema, si la democràcia és el punt de partida perquè les divisions de pensament facen germinar velles malalties del passat, pitjor encara i és que algú, potser més dels que degueren continuen ancorats en els vicis del passat, potser no entenguen que significa posar punt i a part en els mals anteriors, la qual cosa anara molt de negatiu porta/molt de reaccionari cova. Algú s'ha parat a pensar per un moment que el que necessita el poble és progrés, que progrés significa avançar mirant cap avant, avançar en totes les parcel·les on l'home es veu immers, en cultura, en economia, en aspectes socials, avançar respectant al conjunt o siga conviure amb els defectes, amb les virtuts de tots, supose que el que s'ha dit, allò que s'ha enumerat sonarà a conte xinés a molta gent, però és, serà un conte amb final tràgic sinó ho remeiem.

lunes, 11 de junio de 2007

Els barbars del present

Els romans empraven la denominació POBLES BÀRBARS, per a determinar a tota aquella gent que no practicava la seua cultura. En realitat eren gent amb un nivell cultural per davall del que dominava a Roma, eren gent que vivia de forma primitiva, que usava la força bruta més que el raonament per a moure's per la vida. En aquells temps, en aquell lloc del món (Roma), el cridat món civilitzat, els pobles que quedaven fora dels seus dominis, pobles que no estaven sotmesos al seu poder, els que tenien una cultura diferent com hem indicat amb anterioritat, van retardar amb el temps el desenvolupament progressiu quan van invadir l'Imperi. No vull amb això pintar els romans com els germanets de la caritat, no vull emmudir les barbaritats d'alguns dels seus dirigents, però tampoc amagar que amb el seu triomf sobre les legions romanes, no sols van acabar amb el poder de Roma, sinó amb quelcom molt més important, quelcom que va portar a Europa a viure en les tenebres durant el període comprés entre els segles IV i XIV, baste'ns l'exemple que durant este temps molts dels utensilis emprats per a la navegació no deferien en els usats pels romans, el nivell d'analfabetisme cayo en un 89% (encara que en açò també van posar el seu granit d'arena els dirigents de l'Església, per a poder manipular al seu gust al poble).I ara en el segle XXI els bàrbars continuen aguaitant-nos, continuen volent manar a la resta dels pobles vers el regne de les tenebres, continuen prenent com a base per a controlar, per a manar sobre els altres, portar al món a la perduda de valors ancestrals, a la perduda de nivell cultural, ells que generalment visten amb pell de corder, són els mateixos llops (bàrbars) de sempre, servisca'ns com a exemple:- Els diferents grups terroristes que esguiten per tot el món (amb la seua doctrina primària, amb la seua doctrina plena d'odis, violències).- Les multinacionals amb el seu ingent poder per a mutilar els recursos naturals dels pobles.- La majoria de les administracions, dels governs del món, gastant mils i milers de milions de dolares en armaments de destrucció massiva mentres milers de xiquets moren diaríamente de fam, mentres milions de persones moren per no tindre al seu abast una simple aspirina.- A tots els grups que amb rebuscat plaer material enganyen amb les seues falses doctrines als infeliços faltats d'ajuda.No he volgut assenyalar, anomenar a tots aquells que es mereixen davall el meu punt de vista l'epítet de bàrbars, no, no vull esborrallar/tacar amb els seus noms este modest pensament, només desig posar en guàrdia a tots els innocents que pupulan pel planeta terra, advertir-los del perill constant en què es troben tots els dies de la seua vida, només desig que el sol nasca resplendent per a tots, que les riqueses naturals de la nostra volguda terra siguen repartides equitativament, que la tranquil·litat de la nit només servisca per a descansar el cos esforçat del treball diari, que el respecte per tot el que ens rodeja, per tots els que convivim siga un dels nostres principals manaments, amb això només em conforme i tu volgut lector que em dius.Joan Alfred Climent i Quiles.

jueves, 7 de junio de 2007

Al pa, pa i al vi, vi

Indiscutiblement el triomf de Rus en Xàtiva és incontestable, cal ser democràtics i reconéixer els fets per molt que ens dolen, els xativins han preferit a Rus, potser ha sabut vendre el seu programa millor que els seus oponents polítics, potser la majoria del poble connecte millor amb la dreta conformada en el PP, la bona qüestió i per damunt dels pensaments particulars ha sigut el seu triomf aclaparador, itere que no m'agrada el seu tarannà, però li felicite i espere que faça el millor per a Xàtiva.