El fenomemen del terroirsme internacional/local

Per a parlar sobre el terrorisme a qualsevol nivell social deu sempre tenir-se en compter la traducció literària que és fa sobre el mot.En el seu sentit més ampli, el terrorisme és la tàctica d'utilitzar un acte o una amenaça de violència contra individus o grups per a canviar el resultat d'algun procés polític. Generalment aquest enunciat diu i ben a les clares el contingut/traducció del que fan, del que conrejen els terroristes. També podriem dir/donar Que d'acord en el diccionari de ciències jurídiques, polítiques i socials de Manuel Osorio, ho definix així: actes de violència en contra de persones, la llibertat, la propietat, la seguretat comuna, la tranquil·litat pública, els poders públics i l'orde constitucional o contra l'administració pública"
Ara be, el contingut d'aquest mot pot variar a consequència del pensament que es tingui sobre els fets que comporta el mateix, sobretot mirant la pluralitat existent. Una quarta part llarga dels bascos opinen que el terrorisme d'ETA, està programat des d'els inicis del franquisme, quan mil.lers de gudaris patiren tortures pel seu alineament en el nacionalisme basc. En canvi per a la gran majoria dels espanyols. ETA es compon d'una banda mafiosa. Possiblement en ambdues parts hi hagi un percentatge de raó. Tant dolenta va esser la repressió franquista en el país Basc, com la seva reacció actual(la part que correspon a la banda etarra).
De tota mena em pregunte si en el present, la lluita, la violència emprada pels mal anomenats gudaris (els soldats sempre van a cara descoberta, i amb uniforme), pot/té un determini, un final que justifique els mitjos emprats. Sempre he considerat que la vida de les persones, és, està per damunt dels interessos territorials, per damunt de les veritats materials. Tapar que una quarta part de la societat basca vol la independència del seu terrirori sobre Espanya, és negar la evidència del fet, deixar de banda que altra quarta part vol continuar siguent espanyola, també, el problema, la solució al problema vindrà quan l'administració basca, i la pròpia ETA, sapiga la voluntat de l'altre 50% de la seva societat. Perqué si dolent resulta que el domini espanyol sobre els bascs, ofega la seva personalitat, pitjor serà que els bascs de naixença ofeguen als qui no ho són. Seria com tornar a començar, i endamunt fer-ho tot amb els peus, amb els peus dels demés.
Pel que en referme en alló/en la dita, de que la violència sol està a l'abast de la ignorància, de la incompetència, el diàleg, la voluntat de fer-ho, la paciència, i la saviessa dels termes, són l'únic camí que pot/deixa en evidència el seny de les parts enfrontades, el seny de les persones. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

a llengua un problema afegit

L'afer de les nacionalitats que hi han en l'estat espanyol, no sol comença/acaba en la llengua de les mateixes, n'hi han més fronts rebuscats sobretot per aquells que han vullgut/volen/voldrien que desapareguera la pluralitat en benefici de la cultura castellana, en benefici d'un centralisme xauviniste.
No deixe de reconeixer per voreu a sovint en les reaccions populars, l'anticatalanisme (fique com exemple)enverinat que professen el sector més ranci, més reaccionari de la societat espanyola, la por que ens tenen quan parlem de país, dels països catalans, por que aglutina als dos sectors polítics dominants PP/PSOE, que sí la unitat indissoluble, que si la història, i un parell de destarifos més, destarifos que sol es recolçen davant la força, la repressió, i la mentida, o és que algú pot amagar els fets del passat, o el pensar del present digam Rajoy, digam Zapatero. Sol en societats caduques de sentiments, de fets democràtics, cal el boicot que feren els nacionalistes espanyols al cava català, eixe podria ser un exemple aclaridor del que està ocorrent, hi han molts més, i pitjors, com el d'acotar les seleccions esportives(immoralitat crònica), etc., etc..
El govern de Madrid directa/indirectament està fent posicionar al nacionalisme català en llocs cada vegada més radicals, llocs que no seran mai bons per a ningú fins que no s'adone respectar l'opinió del poble, de la nació catalana. Que fara llavors Madrid, enviar-nos als tancs, als civils, tancar-nos en la pressó, acussant-nos de qué, de no voler estar en un país que no ens respecta, d'un país que ens vol eliminar, i davant del Marroc, en el Sahara, i davant d'Anglaterra, en el cas del penyo, aquí perqué busca el diàleg, o perqué fuig com les rates davant el gat de torn, si de cas en queda persona digna i justa, conteste per favor, a mi sol em sembla per una part la por, i per l'altra els interessos creats, raonaments indignes per on es miren. Per a finalitzar, cal recordar que la mateixa constitució espanyola, nomena el respecte a les diverses cultures/a les diverses nacionalitats que conformen l'estat, respecte que els mateixos funcionaris espanyols/les forces de seguretat no sol no practíquen, sinó que neguen/o fan burla (l'exemple de la parella de civils a Ondara, i el silenci de la justícia, diuen prou/clar el pensament reaccionari que ens professen), i sinó estiguerem dintre d'Europa,voriem, voriem la repressió, de segur deixaria en bolquers a molts països africans. Joan Alfred Climent i Quiles.Castelló de la Ribera.