Que significa crispar?

Segons el diccionari de Francesc Ferrer i Pastor, crispar significa. -Causar una contracció espasmòdica. Llavors no entenc altre significat derivat de la paraula que ens duga a pensar, dir, que hi ha crispació en la societat espanyola, seria molt infantil creure que tothom te al mateix temps, i de forma continuada contraccions espasmòdiques.
Una vegada aclarit el tema gramàtic/cultural i per a no crear més confussions de les normals, el que reialment està passant a nivell popular, és que els espanyols no veuen la majoria en bons ulls que la classe política del país en ves de treballar conjuntament, govern i oposició, estiguen continuament tirant-se els trastos al cap.
Espanya com qualsevol país d'arreu del món necessita tranquilitat social, necessita que tots els esforços caminen buscant un progrés consensuat/diversificat, necessita que la classe política s'adone de la realitat, que s'adone de la seva i única missió és/està en treballar per al poble, en servir dintre de l'administració de l'estat com part allargada de la voluntat dels ciudatans, i no a l'inverssemblant.
Sinó fora un tema tant delicat diria per a acabar que les úniques contraccions espasmòdiques que tinc són de les riallotes que agafe de mica en mica al vore alguna que altra actuació dels polítics, per demés crec haver dit quina és la meva positura, i perqué en aquest tema.Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

L'adopcció entre el negoci i la necessita social

Sempre he cregut que les adopcions eren la solució d'aquells nens que per un raonament o altre es trobaven orfes, i si les mateixes s'intenten de bona fe no sol continue creguent en les mateixes sinó que les recolçe des de la meva humil posició. Ara be hi ha que tenir molta cura en quines són, de quina manera ho fan, aquelles associacions, o les persones a nivell individual que ho intenten, el tema de l'adopcció és prou més delicat del que sembla.- Quants errors irreparables s'han fet en els nens?, més dels normals, i aixó que moltes vegades els errors han vingut de forma involuntària, peró l'emprenta en el nen/nena queda.
Pertant en el cas que ha motivat el meu escrit, el cas del Xad, on l'ong Arca de Zoe volia traure de forma poc ortodoxa més d'un centenar d'infants, sembla correcta l'actuació de l'administració xadiana. El que mire i em dona a tremolar és que si aquest tipus d'operació la han intentat altres vegades, i en altres llocs on les autoritats pertinents han sigut no sol més permessives, sinó més corruptes, Deu si do!, en quin món vivim, agafar l'adopcció de nens com un negoci, sol em quedava vore aixó, lamentable i pròpia de gent sens sentiments, sens dignitat, ni moral de cap tipus. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

El fenomemen del terroirsme internacional/local

Per a parlar sobre el terrorisme a qualsevol nivell social deu sempre tenir-se en compter la traducció literària que és fa sobre el mot.En el seu sentit més ampli, el terrorisme és la tàctica d'utilitzar un acte o una amenaça de violència contra individus o grups per a canviar el resultat d'algun procés polític. Generalment aquest enunciat diu i ben a les clares el contingut/traducció del que fan, del que conrejen els terroristes. També podriem dir/donar Que d'acord en el diccionari de ciències jurídiques, polítiques i socials de Manuel Osorio, ho definix així: actes de violència en contra de persones, la llibertat, la propietat, la seguretat comuna, la tranquil·litat pública, els poders públics i l'orde constitucional o contra l'administració pública"
Ara be, el contingut d'aquest mot pot variar a consequència del pensament que es tingui sobre els fets que comporta el mateix, sobretot mirant la pluralitat existent. Una quarta part llarga dels bascos opinen que el terrorisme d'ETA, està programat des d'els inicis del franquisme, quan mil.lers de gudaris patiren tortures pel seu alineament en el nacionalisme basc. En canvi per a la gran majoria dels espanyols. ETA es compon d'una banda mafiosa. Possiblement en ambdues parts hi hagi un percentatge de raó. Tant dolenta va esser la repressió franquista en el país Basc, com la seva reacció actual(la part que correspon a la banda etarra).
De tota mena em pregunte si en el present, la lluita, la violència emprada pels mal anomenats gudaris (els soldats sempre van a cara descoberta, i amb uniforme), pot/té un determini, un final que justifique els mitjos emprats. Sempre he considerat que la vida de les persones, és, està per damunt dels interessos territorials, per damunt de les veritats materials. Tapar que una quarta part de la societat basca vol la independència del seu terrirori sobre Espanya, és negar la evidència del fet, deixar de banda que altra quarta part vol continuar siguent espanyola, també, el problema, la solució al problema vindrà quan l'administració basca, i la pròpia ETA, sapiga la voluntat de l'altre 50% de la seva societat. Perqué si dolent resulta que el domini espanyol sobre els bascs, ofega la seva personalitat, pitjor serà que els bascs de naixença ofeguen als qui no ho són. Seria com tornar a començar, i endamunt fer-ho tot amb els peus, amb els peus dels demés.
Pel que en referme en alló/en la dita, de que la violència sol està a l'abast de la ignorància, de la incompetència, el diàleg, la voluntat de fer-ho, la paciència, i la saviessa dels termes, són l'únic camí que pot/deixa en evidència el seny de les parts enfrontades, el seny de les persones. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

a llengua un problema afegit

L'afer de les nacionalitats que hi han en l'estat espanyol, no sol comença/acaba en la llengua de les mateixes, n'hi han més fronts rebuscats sobretot per aquells que han vullgut/volen/voldrien que desapareguera la pluralitat en benefici de la cultura castellana, en benefici d'un centralisme xauviniste.
No deixe de reconeixer per voreu a sovint en les reaccions populars, l'anticatalanisme (fique com exemple)enverinat que professen el sector més ranci, més reaccionari de la societat espanyola, la por que ens tenen quan parlem de país, dels països catalans, por que aglutina als dos sectors polítics dominants PP/PSOE, que sí la unitat indissoluble, que si la història, i un parell de destarifos més, destarifos que sol es recolçen davant la força, la repressió, i la mentida, o és que algú pot amagar els fets del passat, o el pensar del present digam Rajoy, digam Zapatero. Sol en societats caduques de sentiments, de fets democràtics, cal el boicot que feren els nacionalistes espanyols al cava català, eixe podria ser un exemple aclaridor del que està ocorrent, hi han molts més, i pitjors, com el d'acotar les seleccions esportives(immoralitat crònica), etc., etc..
El govern de Madrid directa/indirectament està fent posicionar al nacionalisme català en llocs cada vegada més radicals, llocs que no seran mai bons per a ningú fins que no s'adone respectar l'opinió del poble, de la nació catalana. Que fara llavors Madrid, enviar-nos als tancs, als civils, tancar-nos en la pressó, acussant-nos de qué, de no voler estar en un país que no ens respecta, d'un país que ens vol eliminar, i davant del Marroc, en el Sahara, i davant d'Anglaterra, en el cas del penyo, aquí perqué busca el diàleg, o perqué fuig com les rates davant el gat de torn, si de cas en queda persona digna i justa, conteste per favor, a mi sol em sembla per una part la por, i per l'altra els interessos creats, raonaments indignes per on es miren. Per a finalitzar, cal recordar que la mateixa constitució espanyola, nomena el respecte a les diverses cultures/a les diverses nacionalitats que conformen l'estat, respecte que els mateixos funcionaris espanyols/les forces de seguretat no sol no practíquen, sinó que neguen/o fan burla (l'exemple de la parella de civils a Ondara, i el silenci de la justícia, diuen prou/clar el pensament reaccionari que ens professen), i sinó estiguerem dintre d'Europa,voriem, voriem la repressió, de segur deixaria en bolquers a molts països africans. Joan Alfred Climent i Quiles.Castelló de la Ribera.

El perqué d'una llengua?

Moltes vegades davant d'aquest tema tan del.licat he fet la següent pregunta. Quan a través de la història apareix documentat el valencià com a llengua pròpia?, potser alguna fulla dels 5 volums Història del País Valencià(2890 aproximadament), escrits per Salvador Albiñana, Manuel Ardit,Joaquiín Bérchez entre altres més, hagi quedat fora de la meva visió, peró en les restants no hi ha cap escrit sobre que la nostra llengua siga diferent a la catalana, que siga altre idioma. El sr. Francesc Mira deuria estar assabentat que qualsevol parlar del món patix variacions en algun del seus mots segóns estem en l'est, nord, oest o sud d'un país, variació que de vegades ve en consonància a la proximitat d'altra nació, d'altra parla, i si mirem que fins 75 anys enrere no teniem unes normes gramaticals com cal davant d'un idioma, (les normes del 32 reatlizades en Castelló de la Plana), és molt fàcil una desviació de la llengua en més d'un mot, questió aquesta que no deu donar peu a tractar el català i el valencià com a llengues direrents De tota mena, i si mirem el fet històric, el fet de quina fou la nostra parla enllà meitat del segle XIII, i el perqué de la mateixa tindrem que qualsevol intent de donar-li a la parla dels valencians la categoria d'idioma, i que la mateixa siga diferent al català, és un secionisme de la branca principal, és preguntar-se i de quina manera que fou primer l'ou o la gallina.

El final i el principi del seny

El final i el principi del seny.

1. No és la primera vegada que he escrit sobre la manca de cultura que tenim els valencians per a que tot alló que diguem nostre, la cultura, la història, la llengua, estiga dintre dels paràmetres dignes que tothom d'altres cultures, històries, etc., manifesta/defensa obertament. Aquí en el nostre País Valencià, des de gairebe la seva fundación enllà la meitat del segle XIII, han sortit baralles torticeres entre els seus pobladors, que si la llengua castellana que portaven com a seva els aragonesos (ells perderen la seva propia 120 anys abans en favor de la castellana), o la llengua catalana que duien els catalans no sol de Catalunya, sinó de les Mallorques (nom antic de les avuí Illes Bal.lears), de l'Alguer, de la Catalunya Nord, uns i altres vullgueren imposar-se a la resta,questió que el rei en Jaume I, va saber inicialment aturar, donant a les zones d'influència el permís per a desenvolupar la cultura, i la parla dels nous pobladors, el castellá en les comarques més a prop d'Aragó, o siga les de l'nterior, i el català en les costaneres,(peró en mans de les institucions represantives del país, fou la llengua catalana la oficial a tots els efectes), hi ha que resaltar per vore el desenvolupament històric en el temps els percentatges d'aquells que seguiren les pautes de la cultura catalana (79,23%), i les de cultura castellana (20,77%). Aquesta proporció durà fins que la dinastia dels Transtamara s'instaura (per la mort sens descendència del rei Martí l'Humà) en el regne d'Aragó, llavors els següents reis anaren fent-li camí al castellà, començant d'una forma important sobretot en part de la noblessa catalana/valenciana, el que avuí denominem bilinguïsme, en la cort reial parlaven el castellà en els seus dominis ho feien en català/valencià. (O sigui el fenomen del bilinguïsme va naixer amb l'arrivada de Fernando de Antequera com a rei d'Aragó), forma aquesta que en el pas del temps arrelà sobremanera en aquells funcionaris que volien favors reials, peró no fou fins la derrota d'Almanssa amb la perdua dels furs quan el català, el valencià, pergue tot el valor que fins eixe moment tenia, tenia com a llengua d'un poble, fent els guanyadors d'Almanssa que el castellà ocupara llocs fins eixe instants impensables. Tots aquestos fets sumats a la manca d'una gramàtica, d'una sintàxis del nostre idioma, deixaren la cultura, la parla d'un poble, el nostre en estat molt lamentable, estat que fins l'arrivada de la democràcia ha anat si així es pot dir a pitjor, l'arrivada d'aquesta fou una llum d'esperança que per desgràcia (per culpa d'interessos de partits, per culpa d'una fallida base cultural), no arrivar a enlluernar el panorama valencià com els valencians de debó voliem. Aixó estem pagant-ho de moment, estem/hem caminat fins i tot cap enrere, tenim una administració en la generalitat,en el cap i casal que obvia la seva llengua, que obvia el 100% de la seva cultura, sol en els pobles la determinació d'un societat que no vol perdre la identitat, ni la dignitat de ser valencià manté la flama d'un país amb cultura, i llengua que li donen idiosincràcia, marcant aquesta diferències en altres nacionalitats que configuren l'actual estat espanyol.

Por un mundo nuevo y limpio

Por un mundo nuevo, por un mundo alejado de las viejas enfermedades, alejado de mínimas verguenzas sociales, las mismas que han servido para frenar su evolución a través de muchos espacios en su historia.
Luchare con todas mis fuerzas mientras me quede un halito de vida, lo hare para devolver la dignidad perdida, para sanar los genes manipulados a través de los tiempos, manipulación que ha permitido a los fariseos de siempre, los de nacimiento, convertir al ser humano en una piltrafa al servicio del poder, han sabido lavar el cerebro y lo han hecho a conciencia, solamente con mirar el comportamiento de las masas delante los gorgoritos del amo de turno, es más que suficiente para entender el aborgatamiento al que han llegado. En España sin ir más lejos son muchos los que han olvidado las mentiras del anterior presidente del gobierno, las mentiras del sr. Aznar, han olvidado que en las mismas y por las mismas mucha gente perdió su vida, han olvidado la pantomina que representó junto a Bush y Blair, han olvidado la infamia que hizó con su gobierno después del triste atentado del 11M enla estación de Atocha, culpando del mismo a la banda ETA (por intereses electorales del PP), aún a sabiendas de que la autoría de la masacre indicaba claramente a Al Qaeda, infamia que quería ocultar la venganza de los fanáticos árabes por la entrada de nuestro país en la guerra de Irak Y del Prestige, que pronto olvidamos una de las mayores catastrofes medio-ambientales en nuestro litoral, concretamente en la costa gallega, todo por la incompetencia de unos mandos intermedios y sus jefes (Aznar y su gobierno), por no decir de la lentitud de las autoridades gallegas con su jefe (Fraga) al frente y luego cuando miles de españoles hacen gratis/otros fueron pagados es verdad, la labor que no hicieron los incompetentes/los lentos, el pueblo gallego haciendo honor a su más que mancillada dignidad, va y vota mayoritaramente a la derecha otra vez, ver para creer, una buena fotografía sería la de gente joven y progresista española limpiando el culo de los gallegos y estos limpiandoselo a los reaccionarios del PP, seguro que hubiera ganado el Pulitzer. Semejará dura esta opinión, este ejemplo, pero por suerte para mi y desgracia a los que lo interpretaron, es verdad, ni quito ni pongo rey, solo cuento el que paso, cuento una de las muchas cosas que sucedieron durante el gobierno del PP en España, cosas que han ido rebajando la dignidad de los españoles, sino de todos al menos de unos muchos seguro, muestra de ello nos viene dada en la forma de hacer oposición al gobierno actual del sr. Rajoy, nos viene dada en el cargo que ocupan, por una parte en las FAES, el expresidente Aznar, por otra en la dirección de la oposición, el sr. Acebes, dos de los personajes que coincidieron en tratar de engañar al pueblo español, uno como sabemos como presidente, el otro como ministro del interior, algún día cuando la izquierda española pierda los miedos latentes/patentes de siempre y se atreva a colocar las cosas en su sitio, al menos historicamente hablando, porque en lo jurídico seguro que nunca llegará el caso, sabremos que calidad/cantitad de veneno ha llegado a destilar la derecha en los primeros 25 años de democracia y digo veneno por indicar su fobia a todo aquello que realza el sistema político de las libertades que tenemos los españoles por voluntad propia. Sin ir más lejos y sin que sirva de precedente ajustado al 100%, pero que lo busca, hay una similitud en las palabras de los dirigentes españoles escorados a la derecha (PP) y la de muchos capitostes nazis antes de tomar el poder en la Alemania de principios de los años 30 (1930/31, etc), en todos ellos la palabra democracia era un deber pronunciarla cada dos por tres, en mitines, en medios de información, etc.,cuando tomaron el poder, cuando los nazis fueron los dueños de los resortes del poder, dicha palabra nunca fué pronunciada por ningún nazi, fué proscrita de su diccionario, si en España no se da el caso como en la Republica de Weimar(así era reconocida Alemania), es porque las circunstancias sociales no son las mismas, es porque las perdidas económicas nos llevarían a la bancarrota y el capital no lo permitiría, sino que nadie dude que trás la piel del cordero con la que quieren vestirse/pasar desapercibidos se encuentran la del lobo, la del mismo lobo sediento de sangre que sus hermanos/congeneres del 36.
Pd. Quiero dejar claro que todos los miembros del PP, no son/estan disfrazados, los hay que son demócratas, pero la mayoría son defensores/sueñan con un nuevo Franco, con un nuevo matarife que les desbroze el camino, aunque el mismo se riegue con la sangre de miles de inocentes, como en el 36.