Que significa crispar?

Segons el diccionari de Francesc Ferrer i Pastor, crispar significa. -Causar una contracció espasmòdica. Llavors no entenc altre significat derivat de la paraula que ens duga a pensar, dir, que hi ha crispació en la societat espanyola, seria molt infantil creure que tothom te al mateix temps, i de forma continuada contraccions espasmòdiques.
Una vegada aclarit el tema gramàtic/cultural i per a no crear més confussions de les normals, el que reialment està passant a nivell popular, és que els espanyols no veuen la majoria en bons ulls que la classe política del país en ves de treballar conjuntament, govern i oposició, estiguen continuament tirant-se els trastos al cap.
Espanya com qualsevol país d'arreu del món necessita tranquilitat social, necessita que tots els esforços caminen buscant un progrés consensuat/diversificat, necessita que la classe política s'adone de la realitat, que s'adone de la seva i única missió és/està en treballar per al poble, en servir dintre de l'administració de l'estat com part allargada de la voluntat dels ciudatans, i no a l'inverssemblant.
Sinó fora un tema tant delicat diria per a acabar que les úniques contraccions espasmòdiques que tinc són de les riallotes que agafe de mica en mica al vore alguna que altra actuació dels polítics, per demés crec haver dit quina és la meva positura, i perqué en aquest tema.Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

L'adopcció entre el negoci i la necessita social

Sempre he cregut que les adopcions eren la solució d'aquells nens que per un raonament o altre es trobaven orfes, i si les mateixes s'intenten de bona fe no sol continue creguent en les mateixes sinó que les recolçe des de la meva humil posició. Ara be hi ha que tenir molta cura en quines són, de quina manera ho fan, aquelles associacions, o les persones a nivell individual que ho intenten, el tema de l'adopcció és prou més delicat del que sembla.- Quants errors irreparables s'han fet en els nens?, més dels normals, i aixó que moltes vegades els errors han vingut de forma involuntària, peró l'emprenta en el nen/nena queda.
Pertant en el cas que ha motivat el meu escrit, el cas del Xad, on l'ong Arca de Zoe volia traure de forma poc ortodoxa més d'un centenar d'infants, sembla correcta l'actuació de l'administració xadiana. El que mire i em dona a tremolar és que si aquest tipus d'operació la han intentat altres vegades, i en altres llocs on les autoritats pertinents han sigut no sol més permessives, sinó més corruptes, Deu si do!, en quin món vivim, agafar l'adopcció de nens com un negoci, sol em quedava vore aixó, lamentable i pròpia de gent sens sentiments, sens dignitat, ni moral de cap tipus. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

El fenomemen del terroirsme internacional/local

Per a parlar sobre el terrorisme a qualsevol nivell social deu sempre tenir-se en compter la traducció literària que és fa sobre el mot.En el seu sentit més ampli, el terrorisme és la tàctica d'utilitzar un acte o una amenaça de violència contra individus o grups per a canviar el resultat d'algun procés polític. Generalment aquest enunciat diu i ben a les clares el contingut/traducció del que fan, del que conrejen els terroristes. També podriem dir/donar Que d'acord en el diccionari de ciències jurídiques, polítiques i socials de Manuel Osorio, ho definix així: actes de violència en contra de persones, la llibertat, la propietat, la seguretat comuna, la tranquil·litat pública, els poders públics i l'orde constitucional o contra l'administració pública"
Ara be, el contingut d'aquest mot pot variar a consequència del pensament que es tingui sobre els fets que comporta el mateix, sobretot mirant la pluralitat existent. Una quarta part llarga dels bascos opinen que el terrorisme d'ETA, està programat des d'els inicis del franquisme, quan mil.lers de gudaris patiren tortures pel seu alineament en el nacionalisme basc. En canvi per a la gran majoria dels espanyols. ETA es compon d'una banda mafiosa. Possiblement en ambdues parts hi hagi un percentatge de raó. Tant dolenta va esser la repressió franquista en el país Basc, com la seva reacció actual(la part que correspon a la banda etarra).
De tota mena em pregunte si en el present, la lluita, la violència emprada pels mal anomenats gudaris (els soldats sempre van a cara descoberta, i amb uniforme), pot/té un determini, un final que justifique els mitjos emprats. Sempre he considerat que la vida de les persones, és, està per damunt dels interessos territorials, per damunt de les veritats materials. Tapar que una quarta part de la societat basca vol la independència del seu terrirori sobre Espanya, és negar la evidència del fet, deixar de banda que altra quarta part vol continuar siguent espanyola, també, el problema, la solució al problema vindrà quan l'administració basca, i la pròpia ETA, sapiga la voluntat de l'altre 50% de la seva societat. Perqué si dolent resulta que el domini espanyol sobre els bascs, ofega la seva personalitat, pitjor serà que els bascs de naixença ofeguen als qui no ho són. Seria com tornar a començar, i endamunt fer-ho tot amb els peus, amb els peus dels demés.
Pel que en referme en alló/en la dita, de que la violència sol està a l'abast de la ignorància, de la incompetència, el diàleg, la voluntat de fer-ho, la paciència, i la saviessa dels termes, són l'únic camí que pot/deixa en evidència el seny de les parts enfrontades, el seny de les persones. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

a llengua un problema afegit

L'afer de les nacionalitats que hi han en l'estat espanyol, no sol comença/acaba en la llengua de les mateixes, n'hi han més fronts rebuscats sobretot per aquells que han vullgut/volen/voldrien que desapareguera la pluralitat en benefici de la cultura castellana, en benefici d'un centralisme xauviniste.
No deixe de reconeixer per voreu a sovint en les reaccions populars, l'anticatalanisme (fique com exemple)enverinat que professen el sector més ranci, més reaccionari de la societat espanyola, la por que ens tenen quan parlem de país, dels països catalans, por que aglutina als dos sectors polítics dominants PP/PSOE, que sí la unitat indissoluble, que si la història, i un parell de destarifos més, destarifos que sol es recolçen davant la força, la repressió, i la mentida, o és que algú pot amagar els fets del passat, o el pensar del present digam Rajoy, digam Zapatero. Sol en societats caduques de sentiments, de fets democràtics, cal el boicot que feren els nacionalistes espanyols al cava català, eixe podria ser un exemple aclaridor del que està ocorrent, hi han molts més, i pitjors, com el d'acotar les seleccions esportives(immoralitat crònica), etc., etc..
El govern de Madrid directa/indirectament està fent posicionar al nacionalisme català en llocs cada vegada més radicals, llocs que no seran mai bons per a ningú fins que no s'adone respectar l'opinió del poble, de la nació catalana. Que fara llavors Madrid, enviar-nos als tancs, als civils, tancar-nos en la pressó, acussant-nos de qué, de no voler estar en un país que no ens respecta, d'un país que ens vol eliminar, i davant del Marroc, en el Sahara, i davant d'Anglaterra, en el cas del penyo, aquí perqué busca el diàleg, o perqué fuig com les rates davant el gat de torn, si de cas en queda persona digna i justa, conteste per favor, a mi sol em sembla per una part la por, i per l'altra els interessos creats, raonaments indignes per on es miren. Per a finalitzar, cal recordar que la mateixa constitució espanyola, nomena el respecte a les diverses cultures/a les diverses nacionalitats que conformen l'estat, respecte que els mateixos funcionaris espanyols/les forces de seguretat no sol no practíquen, sinó que neguen/o fan burla (l'exemple de la parella de civils a Ondara, i el silenci de la justícia, diuen prou/clar el pensament reaccionari que ens professen), i sinó estiguerem dintre d'Europa,voriem, voriem la repressió, de segur deixaria en bolquers a molts països africans. Joan Alfred Climent i Quiles.Castelló de la Ribera.

El perqué d'una llengua?

Moltes vegades davant d'aquest tema tan del.licat he fet la següent pregunta. Quan a través de la història apareix documentat el valencià com a llengua pròpia?, potser alguna fulla dels 5 volums Història del País Valencià(2890 aproximadament), escrits per Salvador Albiñana, Manuel Ardit,Joaquiín Bérchez entre altres més, hagi quedat fora de la meva visió, peró en les restants no hi ha cap escrit sobre que la nostra llengua siga diferent a la catalana, que siga altre idioma. El sr. Francesc Mira deuria estar assabentat que qualsevol parlar del món patix variacions en algun del seus mots segóns estem en l'est, nord, oest o sud d'un país, variació que de vegades ve en consonància a la proximitat d'altra nació, d'altra parla, i si mirem que fins 75 anys enrere no teniem unes normes gramaticals com cal davant d'un idioma, (les normes del 32 reatlizades en Castelló de la Plana), és molt fàcil una desviació de la llengua en més d'un mot, questió aquesta que no deu donar peu a tractar el català i el valencià com a llengues direrents De tota mena, i si mirem el fet històric, el fet de quina fou la nostra parla enllà meitat del segle XIII, i el perqué de la mateixa tindrem que qualsevol intent de donar-li a la parla dels valencians la categoria d'idioma, i que la mateixa siga diferent al català, és un secionisme de la branca principal, és preguntar-se i de quina manera que fou primer l'ou o la gallina.

El final i el principi del seny

El final i el principi del seny.

1. No és la primera vegada que he escrit sobre la manca de cultura que tenim els valencians per a que tot alló que diguem nostre, la cultura, la història, la llengua, estiga dintre dels paràmetres dignes que tothom d'altres cultures, històries, etc., manifesta/defensa obertament. Aquí en el nostre País Valencià, des de gairebe la seva fundación enllà la meitat del segle XIII, han sortit baralles torticeres entre els seus pobladors, que si la llengua castellana que portaven com a seva els aragonesos (ells perderen la seva propia 120 anys abans en favor de la castellana), o la llengua catalana que duien els catalans no sol de Catalunya, sinó de les Mallorques (nom antic de les avuí Illes Bal.lears), de l'Alguer, de la Catalunya Nord, uns i altres vullgueren imposar-se a la resta,questió que el rei en Jaume I, va saber inicialment aturar, donant a les zones d'influència el permís per a desenvolupar la cultura, i la parla dels nous pobladors, el castellá en les comarques més a prop d'Aragó, o siga les de l'nterior, i el català en les costaneres,(peró en mans de les institucions represantives del país, fou la llengua catalana la oficial a tots els efectes), hi ha que resaltar per vore el desenvolupament històric en el temps els percentatges d'aquells que seguiren les pautes de la cultura catalana (79,23%), i les de cultura castellana (20,77%). Aquesta proporció durà fins que la dinastia dels Transtamara s'instaura (per la mort sens descendència del rei Martí l'Humà) en el regne d'Aragó, llavors els següents reis anaren fent-li camí al castellà, començant d'una forma important sobretot en part de la noblessa catalana/valenciana, el que avuí denominem bilinguïsme, en la cort reial parlaven el castellà en els seus dominis ho feien en català/valencià. (O sigui el fenomen del bilinguïsme va naixer amb l'arrivada de Fernando de Antequera com a rei d'Aragó), forma aquesta que en el pas del temps arrelà sobremanera en aquells funcionaris que volien favors reials, peró no fou fins la derrota d'Almanssa amb la perdua dels furs quan el català, el valencià, pergue tot el valor que fins eixe moment tenia, tenia com a llengua d'un poble, fent els guanyadors d'Almanssa que el castellà ocupara llocs fins eixe instants impensables. Tots aquestos fets sumats a la manca d'una gramàtica, d'una sintàxis del nostre idioma, deixaren la cultura, la parla d'un poble, el nostre en estat molt lamentable, estat que fins l'arrivada de la democràcia ha anat si així es pot dir a pitjor, l'arrivada d'aquesta fou una llum d'esperança que per desgràcia (per culpa d'interessos de partits, per culpa d'una fallida base cultural), no arrivar a enlluernar el panorama valencià com els valencians de debó voliem. Aixó estem pagant-ho de moment, estem/hem caminat fins i tot cap enrere, tenim una administració en la generalitat,en el cap i casal que obvia la seva llengua, que obvia el 100% de la seva cultura, sol en els pobles la determinació d'un societat que no vol perdre la identitat, ni la dignitat de ser valencià manté la flama d'un país amb cultura, i llengua que li donen idiosincràcia, marcant aquesta diferències en altres nacionalitats que configuren l'actual estat espanyol.

Por un mundo nuevo y limpio

Por un mundo nuevo, por un mundo alejado de las viejas enfermedades, alejado de mínimas verguenzas sociales, las mismas que han servido para frenar su evolución a través de muchos espacios en su historia.
Luchare con todas mis fuerzas mientras me quede un halito de vida, lo hare para devolver la dignidad perdida, para sanar los genes manipulados a través de los tiempos, manipulación que ha permitido a los fariseos de siempre, los de nacimiento, convertir al ser humano en una piltrafa al servicio del poder, han sabido lavar el cerebro y lo han hecho a conciencia, solamente con mirar el comportamiento de las masas delante los gorgoritos del amo de turno, es más que suficiente para entender el aborgatamiento al que han llegado. En España sin ir más lejos son muchos los que han olvidado las mentiras del anterior presidente del gobierno, las mentiras del sr. Aznar, han olvidado que en las mismas y por las mismas mucha gente perdió su vida, han olvidado la pantomina que representó junto a Bush y Blair, han olvidado la infamia que hizó con su gobierno después del triste atentado del 11M enla estación de Atocha, culpando del mismo a la banda ETA (por intereses electorales del PP), aún a sabiendas de que la autoría de la masacre indicaba claramente a Al Qaeda, infamia que quería ocultar la venganza de los fanáticos árabes por la entrada de nuestro país en la guerra de Irak Y del Prestige, que pronto olvidamos una de las mayores catastrofes medio-ambientales en nuestro litoral, concretamente en la costa gallega, todo por la incompetencia de unos mandos intermedios y sus jefes (Aznar y su gobierno), por no decir de la lentitud de las autoridades gallegas con su jefe (Fraga) al frente y luego cuando miles de españoles hacen gratis/otros fueron pagados es verdad, la labor que no hicieron los incompetentes/los lentos, el pueblo gallego haciendo honor a su más que mancillada dignidad, va y vota mayoritaramente a la derecha otra vez, ver para creer, una buena fotografía sería la de gente joven y progresista española limpiando el culo de los gallegos y estos limpiandoselo a los reaccionarios del PP, seguro que hubiera ganado el Pulitzer. Semejará dura esta opinión, este ejemplo, pero por suerte para mi y desgracia a los que lo interpretaron, es verdad, ni quito ni pongo rey, solo cuento el que paso, cuento una de las muchas cosas que sucedieron durante el gobierno del PP en España, cosas que han ido rebajando la dignidad de los españoles, sino de todos al menos de unos muchos seguro, muestra de ello nos viene dada en la forma de hacer oposición al gobierno actual del sr. Rajoy, nos viene dada en el cargo que ocupan, por una parte en las FAES, el expresidente Aznar, por otra en la dirección de la oposición, el sr. Acebes, dos de los personajes que coincidieron en tratar de engañar al pueblo español, uno como sabemos como presidente, el otro como ministro del interior, algún día cuando la izquierda española pierda los miedos latentes/patentes de siempre y se atreva a colocar las cosas en su sitio, al menos historicamente hablando, porque en lo jurídico seguro que nunca llegará el caso, sabremos que calidad/cantitad de veneno ha llegado a destilar la derecha en los primeros 25 años de democracia y digo veneno por indicar su fobia a todo aquello que realza el sistema político de las libertades que tenemos los españoles por voluntad propia. Sin ir más lejos y sin que sirva de precedente ajustado al 100%, pero que lo busca, hay una similitud en las palabras de los dirigentes españoles escorados a la derecha (PP) y la de muchos capitostes nazis antes de tomar el poder en la Alemania de principios de los años 30 (1930/31, etc), en todos ellos la palabra democracia era un deber pronunciarla cada dos por tres, en mitines, en medios de información, etc.,cuando tomaron el poder, cuando los nazis fueron los dueños de los resortes del poder, dicha palabra nunca fué pronunciada por ningún nazi, fué proscrita de su diccionario, si en España no se da el caso como en la Republica de Weimar(así era reconocida Alemania), es porque las circunstancias sociales no son las mismas, es porque las perdidas económicas nos llevarían a la bancarrota y el capital no lo permitiría, sino que nadie dude que trás la piel del cordero con la que quieren vestirse/pasar desapercibidos se encuentran la del lobo, la del mismo lobo sediento de sangre que sus hermanos/congeneres del 36.
Pd. Quiero dejar claro que todos los miembros del PP, no son/estan disfrazados, los hay que son demócratas, pero la mayoría son defensores/sueñan con un nuevo Franco, con un nuevo matarife que les desbroze el camino, aunque el mismo se riegue con la sangre de miles de inocentes, como en el 36.

El porque de un retroceso

He leído en muchos medios de comunicación los diferentes motivos que han llevado a la banda terrorista ETA a romper el último alto el fuego, motivos algunos con visos más propios de una novela de ciencia ficción que de la realidad que semeja que llevó a los terroristas otra vez al camino de la violencia para conseguir sus objetivos. Luego conforme vaya alargándose la misma y su contenido iré entresacándolos para que el lector tome nota de los mismos libremente.
Nadie puede dejar en el cajón del olvido la feroz oposición del PP a que se pudieran llevar a cabo por medio del gobierno y los etarras las oportunas negociaciones encaminadas al fin de la violencia. Feroz oposición no exenta de insultos, de anatemas de otros tiempos y de mentiras/calumnias, olvidando todos sus componentes, los miembros del PP las más elementales reglas del juego político, los razonamientos de su comportamiento. Hablar de que ellos, el PP, en la anterior legislatura, en la que ellos dirigían el gobierno de la nación buscaron/negociaron una paz con ETA, es de todo el mundo conocido, indicar el que en su momento hicieron, lo conveniente también lo es, por lo cual extraña su posicionamiento presente y extraña desde una perspectiva meridiana, como explicar a los españoles de bien, que ellos hicieron lo correcto y con el mismo caso sobre el tapete, los socialistas están vendiendo España; solamente los ciegos, los incultos y los manipuladores podrían estar de acuerdo con semejante barbaridad. Ellos desde la oposición tenían que haberse colocado al lado del gobierno, primero por el bien de España, segundo por demostrar a los terroristas que los partidos democráticos caminan unidos ante los violentos (lo que hicieron los socialistas en la anterior negociación, cuando el PP gobernaba).
Sin querer ofender a los que no piensen igual que su presidente en l’AVT, que el Sr. Francisco José Alcaraz, indicar que sus posicionamientos ante la negociación Gobierno-ETA, fueron propios de tiempos pasados, tiempos donde el rencor llenaba el corazón de los españoles. Que no les sea muy soportable esta negociación, lo veo, lo comprendo, nadie que ha perdido de una forma tan miserable(atentado/asesinato)un ser querido puede olvidar con facilidad, puede perdonar de un día para el otro, nadie desea y menos un servidor que las víctimas del terror sean olvidadas, nadie desea y menos un servidor que hayan más víctimas y para que la barbarie termine, para que la sangre de nadie vuelva a regar involuntariamente suelo patrio, hay que buscar una solución, la de las armas, la del cerco la policial dura ya cerca de 40 años, cuantos más tendremos que esperar, cuantas personas más pagaran como justos por los pecadores, nadie nos devolverá a las víctimas, pero nosotros si podemos evitar que las haya más y esa es una obligación moral de todos, esa, seguro que sería el postrer mensaje de los que se fueron.
HB, la izquierda abertzale tampoco ha estado a la altura de las circunstancias, ellos no quisieron bajarse del burro ante el tema navarro, ellos sabían que ETA lo dejaba aparcado, su obcecación les dió tema a los violentos de la banda, tema por el cual se impusieron al final, Otegui es un buen político, pero está rodeado de gente opaca en el tiempo.
Y por último el gobierno, en que falló, en lo más esencial en este tipo de negociaciones, en la falta de madurez política, en el miedo a pagar un alto precio delante de la elecciones que estaban a la esquina, al gobierno socialista el traje le vino muy grande, prefirieron mantenerse el poder antés de terminar con la lacra del terrorismo etarra, que los dirigentes del PP vean como puntos a su favor los muertos que puedan caer en el futuro, pase, pero que los socialistas les hagan el juego por no perder el asiento de la Moncloa, lo veo deleznable, alguien más espabilado que un servidor, me dijo cuando Zapatero salió como virtual ganador en las legislativas del 2004, que es un camaleón, que donde diga Diego, luego dirá Diga, en la aprobación del verdadero Estatuto catalán ya le vi las orejas al lobo y ahora lo veo entero.

Darwin i els complements naturals

Els complements directes de l'evolució comporten a demostrar que els passos de la vida en la terra no van ser realitzats sense condicionendos previs, han existit, existixen i existiran moviments anticipats que van creant al seu pas tot el que és necessari perquè el final siga l'adequat per a l'espècie, la mateixa naturalesa s'encarregarà després de netejar el sobrant de cada espècie perquè no es produïsquen plagues.
Tot això és molt bonic, tot molt ben lloc en el seu lloc, com haguera de ser el gran espectacle que conforma el món, el nostre planeta cridat terra, però Darwin i tots els altres estudiosos de la matèria natural que pobla la terra no van comptar amb l'home, l'únic ser capaç de canviar la trajectòria de les espècies, de la seua configuració durant tota la seua història en un més que discutit calcule per dominar tot allò que es troba al seu abast. Hi ha/hi haurà major estupidesa que aquella, la de voler dominar al conjunt de què conformes, és com això de pensar a matar la gallina dels ous d'or perquè els altres no puguen posseir-la, perquè el valor dels mateixos ous no decaiga per la quantitat de posades realitzades. Passar-se tant de temps cec, no voler observar el resultat de la seua pèrfida gestió, dóna com resultat el món que tenim en el present, amb un 99% de les aigües contaminades/o molt contaminades, milers d'espècies de la fauna i la flora desaparegudes, degradació constant del sòl, desaparició in_crescendo de la capa d'ozó i tot perquè, per a gastar-nos en el present bilions de dolares amb l'anime de solucionar el cada vegada més complicat, que servixen els programes, la declaració de Kioto, en ells/en ella, amaguen els seus verguenzas els que han desperdiciat tant en benefici d'uns pocs, en ells/ella, encara complint completament el programa, portant-ho a peu de la lletra(qüestió que des del seu inici l'estan incomplint molts països), tardaríem segles a tornar a la naturalesa part d'allò que s'ha espoliat, o siga Kioto va anar un empastre, una concessió dels polítics, de les multinacionals cara a la galeria, cara a descarregar només uns grams de la seua mala consciència.
Servisca'ns com a exemple palpable, allò que s'ha ocorregut sobre un acabe municipal d'aproximadament 6 km quadrats durant els últims trenta anys, en el mateix s'han abocat més pesticides i fungicides que en països com Moçambique, Namíbia, etc., durant la segona mitat del segle passat, resultat, una terra erma per a productes hortofructícoles (no rendible comercialment parlant) i això que allò que s'ha ocorregut, el mal a tant de verí no vi de la nit al dia, la degradació anava caminant a poc a poc, els agricultors deien que la terra estava cansada i per això no produïa, la veritat que cansada estava, estava cansada d'assimilar tant de verí, eixe terme, eixa situació s'ha desenvolupat en el meu poble, en Castelló de la Ribera, figuren-se estimats lectors la quantitat d'abocaments efectuats i tot per a què, com sempre ocorre en estos casos perquè uns pocs guanyaren molt i uns molts perderen tot, perderen la seua qualitat de vida. Observem amb atenció el resultat de les vendes i dels gastos del present, segur que constatarem les perdudes del sector agrícola local i si ho extrapolem al món sencer, perquè un ídem del que s'ha dit, perdudes que alguns governs pal·lien, intenten mitigar amb un tipus d'ajudes perquè l'agonia s'allargue, així és el món, així la seua hipocresia i mientrastanto hem de preparar-nos per a la pròxima guerra que se'ns acosta, la guerra de l'aigua, impressionant/decepcionant segons del prisma en què mires, però cert, per això i per tot volgut Darwin la teua teoria té molts enemics solts, enemics que no els importa boicotejar els passos que el teu donares, que la naturalesa realitza si amb això omplin els seus butxaques.

Estic fastiguejat de tanta vilesa política

Ens trobem davant de noves eleccions legislatives, eleccions que ens donaran al nou inquilí del palau de la Moncloa, al nou president del govern espanyol, o bé repetirà l'actual, el sr. Sabater, o tindrem novetat amb el sr. Rajoy, tot i com sempre dependrà de la voluntat dels votants, a més de que uns o altres presenten millor o pitjor programa econòmic, millor o pitjor programa social, així haguera de ser, però Espanya és diferent, ací encara la gent mira més si el candidat és de dretes o d'esquerres que el seu valor intrínsec, molts espanyols tenen ja en la seua ment a qui votaran, clar, a qui sinó, al candidat de la seua ideologia, altres un poc més europeïtzats esperaren a veure el que diuen, la qual cosa prometen i alguns, encara els menys, però que cada any sumem més adeptes que no votarem a ningú. Este és el panorama polític que se'ns ve damunt en pocs mesos, els candidats s'ompliren la boca de promeses incomplides (faltaria més), arribaran afi5nicos (falta de temprança vocal) al final del trajecte, de la campanya, esperant el miracle, esperant continuar/entrar una altra vegada al front del poder, els llepaculs com sempre estaran ensabonant el cap com fidels escuders d'antany, pensant a emportar-se a la butxaca alguna de les sobres que deixe el primer candidat de la pitança que s'acosta i el poble, la majoria del poble callara, amagarà en l'armari el trage de votant i a esperar la pròxima cita, a ells no els digues que vivim en una de les comunitats més endeutades d'Espanya, no els digues res sobre la falta apressant d'aigua que tenen els nostres camps, no els expliques que la dita falta ve fomentada d'una imprevisió sobirana per part de l'administració valenciana, ve fomentada pel malbaratament de recursos naturals que només han servit per a enriquir a uns pocs, ells amb l'Amèrica Cup, amb el nou circuit de formula 1 en els carrers del cap i casal, ja es donen per satisfets i siles queda algun dubte, de veure, amb sentir Canal 9 televisió se'ls dissipa a l'instant.També és veritat que aquells que s'han fastiguejat de veure la pobresa de solucions en què hagueren de donar-la, tornaran a estirar la manta, tornaran a presentar denúncia després de denúncia dels errors de calcule comeses, de les faltes que continuen havent-hi en l'administració i ho faran a pesar d'entropessar amb pedres, a pesar que molts els donen l'esquena, algun despistat dirà que són gent amb mentalitat fhera dels temps que corren, altres amb pitjor raïm els ratllaran d'antivalencians, de ser catalanistes, de ser antitransvasament i mientrastanto es multiplicaren els imputats davant de la justícia votats massivament, es continuaren promovent PAÍS pertot arreu, es continuara arrasant el poc de natural que ens queda, o siga que deixarem un país amb menys arbores i amb molt de formigó armat, (en la dècada dels 50 i en part dels 60, des de diversos quilòmetres abans d'arribar a Cullera es veia el mar, a prou més en molts dies de l'any s'olla a mar en gran part de la Ribera Alta, ara a cinquanta metres de la platja no pots veure més que ciment, cotxes i un poc de sol si hi ha sort, de l'olor marí d'antany l'única cosa que ens queda en l'actualitat és el de gasolina cremada i com bé va dir Unamuno, el qual té la culpa de tant destarife, noms n'hi ha i molts, almenys si comptem aquells que directament i indirectament han permés, això o un poc més, servisca com a exemple l'albelló en què han deixat l'estany de Cullera, quan això va anar un paradís de lusas en particular i de moltes altres varietats (anguiles, granotes, etc), tot costellam amb una flora típica valenciana del lloc, ara ni fauna, ni flora i amb llises atacades per tot tipus de contaminants, en Casa Salvador es menjaven unes lusas blanques com el gesmil i unes anguiles per a xuplar-se els dits, hui si els apliques la mistera abans de portar-les a la cassola se t'encenen per la quantitat de petroli que porten en el seu interior.
Tot per un progrés mal calculat, tot per no saber valorar com tocava tot allò que ens feia ser diferents dels altres espanyols, tot perquè aquells que ens han administrat han sigut curts de vista, secs de cervell i llargs de mà, per això i com he dit anteriorment, per molt més, perquè d'assegurança que les barbaritats caminaran de forma in crescendo, no votaré, almenys per aquells que des de la llunyania del lloc i del cor diuen voler arreglar el meu país. Joan Alfred Climent i Quiles

La matança de Irak

Tots els dies em desdejune davant de la tv., de la ràdio, del periòdic de torn, amb la mateixa notícia de fons sanguinolent, atemptat amb cotxe bomba, un suïcida es inmola emportant-se tot el que està al seu voltant, unes bombes maten per error a civils, a xiquets i dones sobretot, els més vaig deure'ls en este conflicte, en este escorxador en què s'ha convertit Iraq i el món que fa per a parar esta violència desmesurada, que fan els governs dels països no involucrats en este drama, tots callen, tots s'agenollen davant del poder constituït pel seu exercite, tots callen davant del carnisser americà, del president Bush. La gent demana solucions als problemes directes que els afecten, els problemes aliens només els omplin la tertúlia de la vesprada acompanyada d'un fumejant café, no saben o no els interessa saber que en el present els conflictes afecten tots, que els mateixos tenen ramificacions universals (que prompte s'oblida allò que va succeir en l'estació d'Embotix de Madrid un fatídic 1 lMy perquè va succeir), qui està disposat de veritat a arribar al fons de la qüestió, qui vol encausar als que van provocar la invasió d'Iraq, que tribunal penal es faria càrrec de jutjar-los, ningú, si ens fixem detingudament en la història veurem que només als vençuts se'ls ha jutjat pels seus actes contra la humanitat, criden-se Hitler, Mussolini, Stalin, Mao, o criden-se els dirigents de l'antiga federació iugoslava, tot el món recorda les atrocitats comeses en Sbrenicca (on les covards forces de l'ONU -holandesas_, van permetre als serbis matar a milers de persones indefenses), als serbis els ha arribat el seu Sant Martin i als components militars holandesos que tenien per missió defendre els habitants de Sbrenicca, a ells quie els jutja, el Tribunal de l'Haja (menut escandisca-ho esclataria en tal país), el general Madlic, Karatchi, són i seran criminals pels seus actes, però les tropes holandeses no es queden arrere. Per la qual cosa em pregunte. Serà capaç moralment parlant, continuar cridant il·legals als batesuns i amagar el seu cap com l'estruç davant de fets semblants, qualsevol magistrat espanyol?, Hi haurà responsabilitats penals sobre aquell que per la seua actuació deix sense vida a més d'un soldat espanyol, en el conflicte iraquià?. Em responc al meu mateix, ningú encausara el senyor Aznar, ningú li demanarà comptes davant de la justícia, tots es donaran la volta per a amagar els seus verguenzas, per la qual cosa tots hagueren de ser encausats, la sang de desenes de milers d'iraquians, xiquets, vells, dones, etc., demanen justícia, és com clamar en el desert, els interessos creats d'uns i la idiotesa no exempta de covardia d'altres ofegaren els seus crits de dolor i de desesperació, mentres uns malvats s'ompliran les butxaques a sobreeixir, a sobreeixir de dolares marcats amb sang innocent. Joan Alfred Climent i Quiles.

La violència domèstica continua trencant motles socials

La mort de persones a les mans dels seus semblants mai té excusa per als autors, només la ignorància no exempta d'una més que preocupant educació moral concep buscar descàrrec en els mateixos. Des de 1997 hi ha una mandat/normativa de la UE, per a arreplegar les estadístiques d'estos fets (violència de gènere) en els diferents estats membres, hospitals, comissàries i jutjats han de col·laborar estretament en la mateixa a fi de poder elaborar una llei comuna per a parar la dita violència.
Açò ens dóna hi ha entendre que la UE veu en la violència de genere un perill potencial enorme per al desenvolupament normal de la seua societat, falta només que els estats membres col·laboren com cal per a la seua eradicació. A Espanya tals actes violents omplin contínuament els diferents mitjans informatius, és rar el mes en què no hagen diversos successos de dita índole i com he dit en altres comentaris sobre el cas, quelcom falla, quelcom molt important, fallen les mesures dutes a terme per l'administració, començant per la tan polèmica llei d'allunyament, llei que generalment es boten tots els maltratadores, cal ser més contundents amb estos malalts de convinencia, cal educar els xiquets/es des de la igualtat per a evitar el posterior deteriorament, evitar el pensament dominant del mascle sobre la femella, eliminant les barreres fictícies, les barreres reaccionàries que tan miserable fruit ens estan deixant veure, cal posar i per llei en pràctica la igualtat dels sexes a l'hora de buscar treball, de cobrar un sou, de tindre una pensió, elevar les responsabilitats econòmiques dels transgressors, llevar-los la pàtria potestat indefinidament dels seus fills (si n'hi haguera) i augmentar el temps de confinament amb el fi únic de convertir-ho en un ser normal. Per això l'administració espanyola ha de donar exemple, un exemple contundent, no es pot dormir en els llorers mentres potencials assassins caminen pel carrer recolzat per una lleis no ajustades al mal social que produïxen, la vida d'una persona i el bon funcionament d'una família necessita majors esforços, fem-ho hui i no esperem a demà, pel be general, pel nostre propi bé.

El coneiximent del nostre pensament

Els coneixements hagueren de servir per a ajustar les distàncies entre els semblants ja que en cap lloc determinat es troba el brollador de la sapiència humana, la mateixa saviesa recorre les situacions més molt variades a comptar dels seus inicis, situacions que després introduïxen reaccions adequades per al funcionament perfecte en la matèria buscada.
Algú va dir i amb raó allò.- Hi ha més elements en el ser humà que unixen, que separen. Només de desxifrar a positiu el pensament dels altres, segur que arribaríem a comprendre el component bàsic de tot el que ens unix, el problema sorgix, es manifesta quan en l'home només es mostra la part negativa del seu sistema, llavors i només llavors sorgix la falta de confiança, fonament basiconegatiu del nostre ser. Les cultures predominants a través de la història han sigut les principals causants de la desaparició d'altres més vaig deure'ls però tan importants, tan dignes com les que van sobreeixir, l'acció/reacció de les més fortes sobre les altres va anar la part negativa del pensament de les primeres, quan s'imposa es retarda, es perd força en el caminedel conjunt, només en el respecte dins la diversitat existent es pensa, es viu en positiu i eixe és l'únic camí que porta a la veritat de la nostra existència, l'altres com he dit anteriorment són afegits que creguen confusions, afegits que desfiguren el perquè estem on estem i que espai de temps.Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.

Educació ciudatana

No és molt fàcil obtindre del conjunt de la massa social unes actituds minímamente correctes amb els seus conciutadans, uns gens habilitats/habituats a demostrar la seua vàlua a través de gestos/accions de força són de dificultat màxima per a habituar-se a la convivència i no és que siguen la majoria de les vegades grans actes els empleats, més prompte són mínims que sumats uns amb altres arriben a resultar entre l'inacceptable, l'obscé, o el que ningú vol per a si mateix que és pitjor.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.

Educacio ciudatana

Molta gent ignora el que crega. L'acte del pensament amb què es crega una cosa, no és el mateix que aquell amb què es coneix la creença."
No és molt fàcil obtindre del conjunt de la massa social unes actituds minímamente correctes amb els seus conciutadans, uns gens habilitats/habituats a demostrar la seua vàlua a través de gestos/accions de força són de dificultat màxima per a habituar-se a la convivència i no és que siguen la majoria de les vegades grans actes els empleats, més prompte són mínims que sumats uns amb altres arriben a resultar entre l'inacceptable, l'obscé, o el que ningú vol per a si mateix que és pitjor.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.

Educació ciudatana

Molta gent ignora el que crega. L'acte del pensament amb què es crega una cosa, no és el mateix que aquell amb què es coneix la creença."
No és molt fàcil obtindre del conjunt de la massa social unes actituds minímamente correctes amb els seus conciutadans, uns gens habilitats/habituats a demostrar la seua vàlua a través de gestos/accions de força són de dificultat màxima per a habituar-se a la convivència i no és que siguen la majoria de les vegades grans actes els empleats, més prompte són mínims que sumats uns amb altres arriben a resultar entre l'inacceptable, l'obscé, o el que ningú vol per a si mateix que és pitjor.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.

Educació ciudatana

Educació ciutadana.
Molta gent ignora el que crega. L'acte del pensament amb què es crega una cosa, no és el mateix que aquell amb què es coneix la creença."
No és molt fàcil obtindre del conjunt de la massa social unes actituds minímamente correctes amb els seus conciutadans, uns gens habilitats/habituats a demostrar la seua vàlua a través de gestos/accions de força són de dificultat màxima per a habituar-se a la convivència i no és que siguen la majoria de les vegades grans actes els empleats, més prompte són mínims que sumats uns amb altres arriben a resultar entre l'inacceptable, l'obscé, o el que ningú vol per a si mateix que és pitjor.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.

El procés galopant del canvi

Sempre vaig dir que abans de morir vere la naturalesa canviada, que vere grans esdeveniments socials, que vere abaixar-se les verguenzas de l'home cap a llocs insospitats, que el rancor, que l'odi acabaran per imposar-se a la dignitat, que els bons mètodes deixaren de ser/existir i només primaren les obscenes voluntats d'aquells que posseïsquen el poder, que manipulen el poder, vere com el ramat seguirà al bon/al mal pastor (segons la sort que tinguem), ramat que només voldrà que li donen bons pastos, que li donen facilitats per a comprar-se el cotxe nou, la casa, o els menys afortunats el pc digital, no important-li que amb el pas del temps siguen (els que conformen el ramat) carn d'escorxador i és que com dic en l'enunciat, el procés del canvi galopa sense parar, galopa sense importar-li tot el que es deixa en el camí.
En estes últimes eleccions municipals he vist, he palpat fins on arriba la degradació de l'home, del mal concebut en el ser humà, he vist renàixer de les mateixes pedres, de les mateixes llambordes, enveges, misèries, tot allò que ol malament, tot allò que podrix la convivència, la possible convivència dels castellonencs i això no m'agrada, ni pel present, ni pel futur, si la democràcia ha resultat el lloc de fuga d'odis vells, mal concebem el sistema, si la democràcia és el punt de partida perquè les divisions de pensament facen germinar velles malalties del passat, pitjor encara i és que algú, potser més dels que degueren continuen ancorats en els vicis del passat, potser no entenguen que significa posar punt i a part en els mals anteriors, la qual cosa anara molt de negatiu porta/molt de reaccionari cova. Algú s'ha parat a pensar per un moment que el que necessita el poble és progrés, que progrés significa avançar mirant cap avant, avançar en totes les parcel·les on l'home es veu immers, en cultura, en economia, en aspectes socials, avançar respectant al conjunt o siga conviure amb els defectes, amb les virtuts de tots, supose que el que s'ha dit, allò que s'ha enumerat sonarà a conte xinés a molta gent, però és, serà un conte amb final tràgic sinó ho remeiem.

Els barbars del present

Els romans empraven la denominació POBLES BÀRBARS, per a determinar a tota aquella gent que no practicava la seua cultura. En realitat eren gent amb un nivell cultural per davall del que dominava a Roma, eren gent que vivia de forma primitiva, que usava la força bruta més que el raonament per a moure's per la vida. En aquells temps, en aquell lloc del món (Roma), el cridat món civilitzat, els pobles que quedaven fora dels seus dominis, pobles que no estaven sotmesos al seu poder, els que tenien una cultura diferent com hem indicat amb anterioritat, van retardar amb el temps el desenvolupament progressiu quan van invadir l'Imperi. No vull amb això pintar els romans com els germanets de la caritat, no vull emmudir les barbaritats d'alguns dels seus dirigents, però tampoc amagar que amb el seu triomf sobre les legions romanes, no sols van acabar amb el poder de Roma, sinó amb quelcom molt més important, quelcom que va portar a Europa a viure en les tenebres durant el període comprés entre els segles IV i XIV, baste'ns l'exemple que durant este temps molts dels utensilis emprats per a la navegació no deferien en els usats pels romans, el nivell d'analfabetisme cayo en un 89% (encara que en açò també van posar el seu granit d'arena els dirigents de l'Església, per a poder manipular al seu gust al poble).I ara en el segle XXI els bàrbars continuen aguaitant-nos, continuen volent manar a la resta dels pobles vers el regne de les tenebres, continuen prenent com a base per a controlar, per a manar sobre els altres, portar al món a la perduda de valors ancestrals, a la perduda de nivell cultural, ells que generalment visten amb pell de corder, són els mateixos llops (bàrbars) de sempre, servisca'ns com a exemple:- Els diferents grups terroristes que esguiten per tot el món (amb la seua doctrina primària, amb la seua doctrina plena d'odis, violències).- Les multinacionals amb el seu ingent poder per a mutilar els recursos naturals dels pobles.- La majoria de les administracions, dels governs del món, gastant mils i milers de milions de dolares en armaments de destrucció massiva mentres milers de xiquets moren diaríamente de fam, mentres milions de persones moren per no tindre al seu abast una simple aspirina.- A tots els grups que amb rebuscat plaer material enganyen amb les seues falses doctrines als infeliços faltats d'ajuda.No he volgut assenyalar, anomenar a tots aquells que es mereixen davall el meu punt de vista l'epítet de bàrbars, no, no vull esborrallar/tacar amb els seus noms este modest pensament, només desig posar en guàrdia a tots els innocents que pupulan pel planeta terra, advertir-los del perill constant en què es troben tots els dies de la seua vida, només desig que el sol nasca resplendent per a tots, que les riqueses naturals de la nostra volguda terra siguen repartides equitativament, que la tranquil·litat de la nit només servisca per a descansar el cos esforçat del treball diari, que el respecte per tot el que ens rodeja, per tots els que convivim siga un dels nostres principals manaments, amb això només em conforme i tu volgut lector que em dius.Joan Alfred Climent i Quiles.

Al pa, pa i al vi, vi

Indiscutiblement el triomf de Rus en Xàtiva és incontestable, cal ser democràtics i reconéixer els fets per molt que ens dolen, els xativins han preferit a Rus, potser ha sabut vendre el seu programa millor que els seus oponents polítics, potser la majoria del poble connecte millor amb la dreta conformada en el PP, la bona qüestió i per damunt dels pensaments particulars ha sigut el seu triomf aclaparador, itere que no m'agrada el seu tarannà, però li felicite i espere que faça el millor per a Xàtiva.

Un medio ambiente descontrolado en su epicentro

Cada vez proliferan más las voces de aquellos que desearían un mundo mejor, que desearían que la convivencia del hombre con todo aquello que le rodea fuere más equitativa, no solo en los hechos sino en los resultados de los mismos. Hay que conservar mejor el sistema natural que nos envuelve, hay que mirar que conformamos una cadena, de la cual unos se encuentran en una parte de la misma, otros en la otra, pero todos en definitiva la conformamos, si la rompemos, rompemos el equilibrio existente y aunque la naturaleza es muy sabia, si el deterioro es grande, o es continuo al final nada de lo que perdemos puede ser reemplazable y lo que se pierde degrada el sistema, degrada el conjunto. Pero en mi modesto modo de entender esto que llamamos medio ambiente, esto que conforma el total de los seres y de las formas que componen nuestro mundo está muy bien se preocupe de que las cosas no se salgan de madre, pero para ello debemos incluir al hombre como especie en proxima extinción y no por amenazas exteriores, al menos de momento, no, el propio hombre es su peor depredador, los factores conformados en el egoísmo, en el materialismo sin freno y su soberbia (fruto de su sinmadurez para asimilar el sistema en su estado puro), hacen que la raza humana sea una de las especies que a más o menos tardar serán desplazadas de la faz de la tierra y eso señores, eso si que me preocupa, no por las consecuencias, sino por la desfachatez en las formas que se está llevando a cabo este inexorable exterminio. (En el próximo episodio hablaremos con más detenimiento del tema y expondremos ejemplos palpables del suicidio colectivo que está llevandose a cabo .