a llengua un problema afegit

L'afer de les nacionalitats que hi han en l'estat espanyol, no sol comença/acaba en la llengua de les mateixes, n'hi han més fronts rebuscats sobretot per aquells que han vullgut/volen/voldrien que desapareguera la pluralitat en benefici de la cultura castellana, en benefici d'un centralisme xauviniste.
No deixe de reconeixer per voreu a sovint en les reaccions populars, l'anticatalanisme (fique com exemple)enverinat que professen el sector més ranci, més reaccionari de la societat espanyola, la por que ens tenen quan parlem de país, dels països catalans, por que aglutina als dos sectors polítics dominants PP/PSOE, que sí la unitat indissoluble, que si la història, i un parell de destarifos més, destarifos que sol es recolçen davant la força, la repressió, i la mentida, o és que algú pot amagar els fets del passat, o el pensar del present digam Rajoy, digam Zapatero. Sol en societats caduques de sentiments, de fets democràtics, cal el boicot que feren els nacionalistes espanyols al cava català, eixe podria ser un exemple aclaridor del que està ocorrent, hi han molts més, i pitjors, com el d'acotar les seleccions esportives(immoralitat crònica), etc., etc..
El govern de Madrid directa/indirectament està fent posicionar al nacionalisme català en llocs cada vegada més radicals, llocs que no seran mai bons per a ningú fins que no s'adone respectar l'opinió del poble, de la nació catalana. Que fara llavors Madrid, enviar-nos als tancs, als civils, tancar-nos en la pressó, acussant-nos de qué, de no voler estar en un país que no ens respecta, d'un país que ens vol eliminar, i davant del Marroc, en el Sahara, i davant d'Anglaterra, en el cas del penyo, aquí perqué busca el diàleg, o perqué fuig com les rates davant el gat de torn, si de cas en queda persona digna i justa, conteste per favor, a mi sol em sembla per una part la por, i per l'altra els interessos creats, raonaments indignes per on es miren. Per a finalitzar, cal recordar que la mateixa constitució espanyola, nomena el respecte a les diverses cultures/a les diverses nacionalitats que conformen l'estat, respecte que els mateixos funcionaris espanyols/les forces de seguretat no sol no practíquen, sinó que neguen/o fan burla (l'exemple de la parella de civils a Ondara, i el silenci de la justícia, diuen prou/clar el pensament reaccionari que ens professen), i sinó estiguerem dintre d'Europa,voriem, voriem la repressió, de segur deixaria en bolquers a molts països africans. Joan Alfred Climent i Quiles.Castelló de la Ribera.