No és molt fàcil obtindre del conjunt de la massa social unes actituds minímamente correctes amb els seus conciutadans, uns gens habilitats/habituats a demostrar la seua vàlua a través de gestos/accions de força són de dificultat màxima per a habituar-se a la convivència i no és que siguen la majoria de les vegades grans actes els empleats, més prompte són mínims que sumats uns amb altres arriben a resultar entre l'inacceptable, l'obscé, o el que ningú vol per a si mateix que és pitjor.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.
Tot açò ve a ocórrer en el meu poble, en Castelló de la Ribera, valga com mostra uns quants exemples, senzillos, quotidians, però que inexorablementenos espenten dia a dia cap a una decadència social inadmissible:
a) Conductors que aparquen els seus vehicles on i com els dóna la gana (en doble fila, damunt de les voreres, etc.)
b) Conductors que buiden en plena via pública el contingut del seu perniciós vici, el de fumar, o siga el contingut diari o setmanal acumulat en els seus cenizeros.
c) Persones que s'autoproclamen amics dels animals (els gossos en este cas), però que deixen que els seus benvolguts amics facen les seues necessitats al mig de les voreres, que els deixen solts i sense boç (com els seus amos) pel carrer, que permeten les serenates de lladrucs encara a posta que molesten moltíssim els patits veïns.
d) Este és per al meu més perillós, el de menors bevent begudes alcohòliques o fumant, amb la complicitat supina de pares que a posta del que ocorre es fan el llonguis (el panoli), amb la complicitat de comerços de pudorosa solvència moral (però de portes a dins només). I ací perquè les lleis no s'apliquen amb la celeritat que recomana el cas, perquè les mateixes s'escriuen i no s'apliquen, algú/alguns criden/diuen que la joventut està descol·locada, camina desencarrilada, els fariseus de sempre, els quatre marietes de sentiments ambigus (no confondre amb l'extraordinària gent gai), els que amb les seues paraules volen amagar les seues mesquineses de naixement.
Tots podem ser culpables, o som culpables, per excés/per defecte, directament/indirectament, ningú escapa altrote descepcionante que portem en la nostra vida, l'única diferència és que hi ha qui reconeix la seua decadència i hi ha qui la camufla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario