El coneiximent del nostre pensament

Els coneixements hagueren de servir per a ajustar les distàncies entre els semblants ja que en cap lloc determinat es troba el brollador de la sapiència humana, la mateixa saviesa recorre les situacions més molt variades a comptar dels seus inicis, situacions que després introduïxen reaccions adequades per al funcionament perfecte en la matèria buscada.
Algú va dir i amb raó allò.- Hi ha més elements en el ser humà que unixen, que separen. Només de desxifrar a positiu el pensament dels altres, segur que arribaríem a comprendre el component bàsic de tot el que ens unix, el problema sorgix, es manifesta quan en l'home només es mostra la part negativa del seu sistema, llavors i només llavors sorgix la falta de confiança, fonament basiconegatiu del nostre ser. Les cultures predominants a través de la història han sigut les principals causants de la desaparició d'altres més vaig deure'ls però tan importants, tan dignes com les que van sobreeixir, l'acció/reacció de les més fortes sobre les altres va anar la part negativa del pensament de les primeres, quan s'imposa es retarda, es perd força en el caminedel conjunt, només en el respecte dins la diversitat existent es pensa, es viu en positiu i eixe és l'únic camí que porta a la veritat de la nostra existència, l'altres com he dit anteriorment són afegits que creguen confusions, afegits que desfiguren el perquè estem on estem i que espai de temps.Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.