Ens trobem davant de noves eleccions legislatives, eleccions que ens donaran al nou inquilí del palau de la Moncloa, al nou president del govern espanyol, o bé repetirà l'actual, el sr. Sabater, o tindrem novetat amb el sr. Rajoy, tot i com sempre dependrà de la voluntat dels votants, a més de que uns o altres presenten millor o pitjor programa econòmic, millor o pitjor programa social, així haguera de ser, però Espanya és diferent, ací encara la gent mira més si el candidat és de dretes o d'esquerres que el seu valor intrínsec, molts espanyols tenen ja en la seua ment a qui votaran, clar, a qui sinó, al candidat de la seua ideologia, altres un poc més europeïtzats esperaren a veure el que diuen, la qual cosa prometen i alguns, encara els menys, però que cada any sumem més adeptes que no votarem a ningú. Este és el panorama polític que se'ns ve damunt en pocs mesos, els candidats s'ompliren la boca de promeses incomplides (faltaria més), arribaran afi5nicos (falta de temprança vocal) al final del trajecte, de la campanya, esperant el miracle, esperant continuar/entrar una altra vegada al front del poder, els llepaculs com sempre estaran ensabonant el cap com fidels escuders d'antany, pensant a emportar-se a la butxaca alguna de les sobres que deixe el primer candidat de la pitança que s'acosta i el poble, la majoria del poble callara, amagarà en l'armari el trage de votant i a esperar la pròxima cita, a ells no els digues que vivim en una de les comunitats més endeutades d'Espanya, no els digues res sobre la falta apressant d'aigua que tenen els nostres camps, no els expliques que la dita falta ve fomentada d'una imprevisió sobirana per part de l'administració valenciana, ve fomentada pel malbaratament de recursos naturals que només han servit per a enriquir a uns pocs, ells amb l'Amèrica Cup, amb el nou circuit de formula 1 en els carrers del cap i casal, ja es donen per satisfets i siles queda algun dubte, de veure, amb sentir Canal 9 televisió se'ls dissipa a l'instant.També és veritat que aquells que s'han fastiguejat de veure la pobresa de solucions en què hagueren de donar-la, tornaran a estirar la manta, tornaran a presentar denúncia després de denúncia dels errors de calcule comeses, de les faltes que continuen havent-hi en l'administració i ho faran a pesar d'entropessar amb pedres, a pesar que molts els donen l'esquena, algun despistat dirà que són gent amb mentalitat fhera dels temps que corren, altres amb pitjor raïm els ratllaran d'antivalencians, de ser catalanistes, de ser antitransvasament i mientrastanto es multiplicaren els imputats davant de la justícia votats massivament, es continuaren promovent PAÍS pertot arreu, es continuara arrasant el poc de natural que ens queda, o siga que deixarem un país amb menys arbores i amb molt de formigó armat, (en la dècada dels 50 i en part dels 60, des de diversos quilòmetres abans d'arribar a Cullera es veia el mar, a prou més en molts dies de l'any s'olla a mar en gran part de la Ribera Alta, ara a cinquanta metres de la platja no pots veure més que ciment, cotxes i un poc de sol si hi ha sort, de l'olor marí d'antany l'única cosa que ens queda en l'actualitat és el de gasolina cremada i com bé va dir Unamuno, el qual té la culpa de tant destarife, noms n'hi ha i molts, almenys si comptem aquells que directament i indirectament han permés, això o un poc més, servisca com a exemple l'albelló en què han deixat l'estany de Cullera, quan això va anar un paradís de lusas en particular i de moltes altres varietats (anguiles, granotes, etc), tot costellam amb una flora típica valenciana del lloc, ara ni fauna, ni flora i amb llises atacades per tot tipus de contaminants, en Casa Salvador es menjaven unes lusas blanques com el gesmil i unes anguiles per a xuplar-se els dits, hui si els apliques la mistera abans de portar-les a la cassola se t'encenen per la quantitat de petroli que porten en el seu interior.
Tot per un progrés mal calculat, tot per no saber valorar com tocava tot allò que ens feia ser diferents dels altres espanyols, tot perquè aquells que ens han administrat han sigut curts de vista, secs de cervell i llargs de mà, per això i com he dit anteriorment, per molt més, perquè d'assegurança que les barbaritats caminaran de forma in crescendo, no votaré, almenys per aquells que des de la llunyania del lloc i del cor diuen voler arreglar el meu país. Joan Alfred Climent i Quiles
No hay comentarios:
Publicar un comentario